divendres, 30 de desembre del 2011

Usos i experiències escolars amb les TIC. Sessions de classe.

Durant les últimes sessions de l'optativa d'Utilització didàctica de les TIC i d'Internet, hem portat la terme les exposicions dels treballs que hem anat realitzant durant tot el primer trimestre. A continuació, faré un breu resum de tots els temes tractats :

El primer grup ens va parlar sobre els EVEA, és a dir, Entorn Virtual d’Ensenyament – Aprenentatge. Es centraven en l’ús de recursos com el Moodle. Vaig trobar l’exposició molt interessant, ja que desconeixia moltes coses de les que ens varen explicar.

El segon grup ens parlava sobre els projectes telemàtics cooperatius. Aquests consisteixen en un seguit d’activitats que es realitzen per internet col·laborant amb altres classes i centres educatius. Els membres d’aquest grup van crear un projecte molt ben treballat, us en deixo l’enllaç. Considero que, tot i ser un recurs molt beneficiós, poques escoles el posen en pràctica avui en dia. Considero que és una manera dinàmica per a dur a terme un projecte.

El tercer grup es va parlar sobre les competències cognitives i el seu desenvolupament. Aquestes són un seguit de competències, com per exemple la velocitat, la memòria, l’atenció,...que calen treballar amb els alumnes. Hi ha escoles que tenen en compte aquestes competències mitjançant la realització d’activitats, però en són molt poques. Considero que són competències molt importants en el desenvolupament dels alumnes i que, per tant, s’haurien de treballar en tots els àmbits i entorns de l’infant. Us adjunto el Prezzi que van realitzar.

El quart grup, del qual jo en formava part, vam parlar sobre la PDI. Vam explicar què és, quins tipus n’hi ha, quins recursos trobem a Internet per usar la PDI, els inconvenients i avantatges que comporta l’ús d’aquesta i vam fer una breu ronda d’experiències dels companys amb la PDI durant l’estada de pràctiques. Al escollir el tema, vam cercar quelcom que s’estigués implantant actualment a les aules, per poder valorar millor els resultats que dóna actualment en l’ensenyament dels alumnes. Per fer l’explicació teòrica, vam elaborar un Prezzi.

El cinquè grup va tractar el tema de les TIC en l’educació inclusiva. Ens van parlar d’un programa que facilita l’ús dels ordinadors per a persones amb una mancança visual. Aquest programa s’anomena Jaws. Considero que és un recurs molt valuós per a persones amb aquesta discapacitat i, per tant, les escoles l’haurien de conèixer per si es dóna el cas d’algun alumne.

El sisè grup ens va parlar de les TIC en el pla d’acollida. Ens van explicar com usar les TIC en una aula d’acollida, per tal d’integrar alumnes mitjançant el JClic. És un recurs molt útil a l’hora de planificar l’acollida d’un alumne d’un altre país. Us adjunto un enllaç de recursos TIC per alumnat nouvingut.

El setè grup ens va parlar de les TIC com a recurs per aprendre una llengua nova. Ens van explicar recursos per a integrar alumnes de llengua estrangera a les aules mitjançant, per exemple, el JClic. Van voler destacar els beneficis que comporta l’ús de recursos TIC per a ensenyar una llengua a diferència dels mètodes tradicionals, és a dir, fent fitxes.

El vuitè grup ens va parlar sobre l’EduCAT 2.0, l’OpenOffice i recursos XTEC. Vaig trobar molt interesant aquesta exposició ja que van voler destacar la gran varietat de recursos TIC que existeixen i que no ens hem de centrar en els mateixos sempre. D’aquesta manera, estarem sempre en constant formació, coneixent nous recursos i aprenent nomes maneres d’ensenyar als alumnes. Cal cercar aquell recurs que ens és més profitós pel moment adequat, i no conformar-nos amb el més senzill.

Per parlar de l'OpenOffice, van emprar un slideshare.

El novè grup ens va parlar sobre la Blogosfera, és a dir, els Blocs. Són una eina cada vegada més emprada, no només en el camp educatiu, sinó en molts altres camps. Faciliten la relació família – escola, ja que fan partícips a les famílies del procés d’Ensenyament – Aprenentatge dels alumnes.

Considero que aquest recurs sí que es troba força present a les escoles ja que cada vegada trobem més aules o centres que utilitzen blocs.

El desè i últim grup ens va parlar sobre la realització d’activitats mitjançant la PDI. Ens van parlar de diversos recursos mitjançant la PDI per ensenyar als alumnes llengües com català, castellà i anglès. Aquest recurs permetia subratllar el text, resoldre exercicis,...

Ens van parlar, per tant, d’un altre recurs per emprar amb la PDI per millorar l’aprenentatge dels alumnes. Us adjunto el GoogleDocs realitzat per nosaltres com a valoració de les activitats.

Com a valoració global, considero que totes les exposicions han estat molt beneficioses per mi ja que totes i cada una m’han aportat coneixements que desconeixia i he après moltes eines i recursos per a emprar en un futur com a mestra.

dijous, 29 de desembre del 2011

Per què integrar les TIC a les aules?

L’era Internet exigeix canvis en el món educatiu. Els professionals de l’educació tenen múltiples raons per aprofitar les noves possibilitats que proporcionen les TIC per a impulsar aquest canvi cap a un nou paradigma educatiu més personalitzat i centrat en l’activitat dels estudiants.
A més a més de la necessària alfabetització digital dels alumnes i de l’aprofitament de les TIC per a la millora de la productivitat en general, l’alt índex de fracàs escolar i la creixent multiculturalitat de la societat amb el consegüent augment de la diversitat de l’alumnat a les aules, constitueixen poderoses raons per a aprofitar les possibilitats d’innovació metodològica que ofereixen les TIC per a aconseguir una escola més eficaç i inclusiva.
Aquest plantejament està en concordança amb l’escenari reformista que va identificar Aviram (2002) respecte les possibles reaccions dels centres docents per a adaptar-se a les TIC i al nou context cultural.
A continuació, adjunto un breu requadre sobre les 3 grans raons per emprar les TIC a les aules :

Conclusions :
Les TIC són un recurs potencial ja que cada cop estan més desenvolupades i estan més presents dins la nostra societat. L'ús de les TIC pot oferir grans beneficis per als mestres i els alumnes i són un recurs molt beneficiós en el procés d'ensenyament - aprenentatge. Ofereixen molts avantatges, tal i com he citat anteriorment i, per tant, no s'ha de desaprofitar aquesta eina.

Fonts de documentació :

Funcions de les TIC en l’educació

La societat de la informació i les noves tecnologies incideixen de manera significativa en tots els nivells del món educatiu. Les noves generacions van assimilant de manera natural aquesta nova cultura que es va conformant i que per a nosaltres comporta moltes vegades esforços importants de formació, adaptació i de “desaprendre” moltes coses que ara es fan d’una forma diferent o que ja no serveixen.
Les principals funcionalitats de les TIC en els centres estan relacionades amb :
· Alfabetització digital dels alumnes i també mestres i famílies.
· Ús personal de mestres, alumnes,... amb accés a la informació, comunicació, gestió, etc.
· Gestió del centre : secretaria, biblioteca, gestió de la tutoria...
· Ús didàctic per a facilitar els processos d’ensenyament – aprenentatge.
· Comunicació amb les famílies.
· Comunicació amb l’entorn.
· Relació entre mestres de diversos centres per a compartir recursos i experiències.
En el següent quadre es concreten, des d’un altre punt de vista, les principals funcions de les TIC en entorns educatius actuals :

Conclusions : Tal i com he mostrat anteriorment, les TIC formen, cada cop més, part de la vida de tota la societat i, per tant, també de la vida dels alumnes. Les trobem presents cada cop més en el nostre dia a dia i, per tant, cada cop desenvolupen unes funciones més importants en el desenvolupament dels alumnes. Considero que és important tenir en compte aquestes funcions i, com a mestres, cal que les potenciem.

Font de documentació :

Les TIC en l'educació.

He trobat un escrit realitzat per José A Gabelas Barroso, mestre de multimèdia i Comunicació de la UOC, on tracta temes com mites de les TIC.
L'he llegit i el trobo molt interessant.
Us adjunto l'enllaç per si us agradaria llegir sobre alguns mites que es troben avui en dia sobre les TIC. ENLLAÇ.

Experiència TIC durant les pràctiques

He pogut observar com es té en compte les TIC en l’escola Claret, principalment a l’aula de 4t A, en la qual jo he realitzat les pràctiques.
El primer que he pogut observar és que es dóna importància a la competència digital no només a l’assignatura d’informàtica sinó que a gran part de les àrees curriculars es té molt present. Per exemple, un objectiu força important de l’àrea de llengües és que els alumnes aprenguin a cercar informació per Internet i, a més a més, que sàpiguen seleccionar la informació adient i destriar-la d’aquella innecessària.
L’ús de les TAC s’aplica, bàsicament, en la recerca d’informació en projectes que es realitzen a classe. Els alumnes cerquen informació per Internet i després l’analitzen, valoren, entenen i redacten amb les seves pròpies paraules.
Un exemple d’això és la creació, per part dels alumnes, d’un document en el qual els alumnes planificaven un recorregut pel barri per a un projecte amb una altra escola per tal de que aquests poguessin conèixer les principals coses del barri de l’escola. Els alumnes van redactar el contingut de tot el recorregut.
L’ús d’Internet es centra, per tant, en la recerca d’informació i en exercicis d’informàtica i en la pràctica mitjançant recursos com el JClic o la creació de documents amb el Word. Aquest ús està centrat, també, en la producció de continguts per part dels alumnes.
El mestre de l’aula disposa d’un sistema digitalitzat d’avaluació on consten totes les activitats puntuades de classe, els exercicis diaris, els exàmens parcials i les notes finals de cada alumne. Aquest sistema és actualitzat diàriament amb anotacions per part del mestre sobre la feina diària de cada alumne.
Disposa, també, del recurs Dropbox.
Dropbox és un servei d’allotjament d’arxius multiplataforma i permet als usuaris emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia i entre ordinadors.
Alguns mestres del claustre han realitzat cursos de formació sobre les TIC per adquirir nous coneixements i per aprendre’n nous recursos. Val a dir, però, que no és un requisit del centre ni una demana de l’equip directiu, sinó que els mestres que ho han realitzat ha sigut per pròpia voluntat i interès.
El tutor de 4t A és un mestre que ha realitzat molts cursos de formació sobre les TIC i domina molt al respecte. És l’encarregar de realitzar la memòria anual i els butlletins mensuals de l’escola. Aquest coneixement es reflecteix en els seus alumnes ja que ell procura transmetre’l el màxim per tal de que ells també ho dominin. És per això que els alumnes tenen un nivell força elevat referent a les noves tecnologies.
La majoria de mestres usen les TIC en les sessions a l’aula, ja sigui des del llibre digital fins a posar vídeos als alumnes, observar i analitzar imatges, etc. Aquest ús és, pràcticament, diari. Es considera, per tant, un recurs troncal per a donar suport al treball educatiu.
L’escola disposa d’una pàgina Web on cada mestre puja documents d’interès per als alumnes, exercicis de reforç d’algunes matèries per a aquells alumnes que les vulguin utilitzar i, com a novetat, aquest any s’ha digitalitzat el butlletí mensual de l’escola per tal d’estalviar paper.
Cada aula disposa d’una pissarra digital, d’un projector, d’un portàtil connectat a la pissarra digital i d’un ordinador pel mestre.
El servei Internet és suficient per a tota l’escola. Durant la meva estada no s’ha detectat cap problema amb el servei.
La ràtio d’ordinadors és 1 : 1 durant les classes d’informàtica. A l’aula, però, els alumnes no disposen de cap ordinador. Només fan servir el portàtil connectat a la pissarra digital quan el mestre els encomana alguna tasca concreta.
El centre disposa, per aula, d’una pissarra digital i d’altres equipaments específics com són un radiocasset i una aula de música.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Les comunitats virtuals d'aprenentatge

Les CV poden generar connexions més fortes lligades a objectius concrets, i això dóna lloc a comunitats virtuals d’aprenentatge, o CVA, on el motiu principal de la seva existència passa de ser un intercanvi i una intercomunicació a ser un aprenentatge i un desenvolupament personal i professional. Es tracta de situar la proposta al servei de l’aprenentatge, de la formació i del intercanvi creatiu.
L’objectiu és aconseguir que els avenços tecnològics que fan possible la virtualitat, la comunicació multidireccional, els intercanvis i l’enriquiment de l’experiència professional, puguin integrar-se a la generació de nous ambients i experiències en l’àmbit de l’educació i que estiguin, per tant, al servei de la comunitat. Les CV, per tant, també tenen conseqüències per a l’escola i per l’àmbit educatiu.
Les CVA s’identifiquen com a conjunt de persones o d’institucions connectades a través de l’Internet que tenen com a objectiu un determinat contingut o àrea d’aprenentatge.
Les CVA basades en l’aula, en les escoles o en el territori poden utilitzar les TIC com a instrument per a promoure la comunicació i les relacions entre els seus membres o per a promoure l’aprenentatge.
Les característiques de les CVA dependrà de la proposta pedagògica i del model d’intervenció emprat, ja que la incorporació d’un desenvolupament tecnològic no garantitza nous processos d’aprenentatge.
Les CVA, per tant, poden ser de moltes tipologies en funció de la naturalesa i de les característiques del contingut.
La construcció de CVA implica considerar tres elements :
· El model d’intervenció educativa escollit.
· El tipus de comunitat virtual
· Les característiques de l’ambient d’aprenentatge.
L’estructura i el funcionament de les CVA ha de satisfer una sèries de condicions :
· Els fins han de ser compartits entre els seus membres.
· Els resultats han de ser focalitzats i ha d’haver-hi orientació.
· Han de participar per igual tots els membres.
· S’ha de facilitat l’aprenentatge col·laboratiu i el treball en equip.
· S’ha de produir la creació activa de coneixements.
No es pot deixar de tenir present la importància d’aconseguir la participació i cohesió de tots els membres de la CVA.
REFLEXIÓ
No podria explicar del tot el motiu pel qual no s'ha arribat a construir una comunitat virtual d'aprenentatge en l'assignatura que realitzem, però sí que puc dir que en gran part és culpa dels alumnes i no pas del mestre. En moltes ocasions se'ns oferien eines i recursos per a desenvolupar aquesta CVA, però la participació dels alumnes era escassa.
En part, el mestre ens deixava moltes coses a l’aire i no s’acabaven de concretar les activitats que calia anar realitzant.
Val a dir, però, que nosaltres com a alumnes no ens hi hem implicar com caldria per tal de desenvolupar la nostra CVA.
Tot i això, hem construït un bon procés d’ensenyament – aprenentatge, sobretot durant les últimes sessions on s’exposaven els temes treballats i es compartien recursos i eines per a l’ús de les TIC.

Fonts de documentació :

dimarts, 27 de desembre del 2011

El sharisme

Isaac Mao és un empresari, escriptor i blogger xinès creador del concepte de sharisme, que defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. Segons Mao, la societat seria més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i aposta per la col·laboració i la suma.
El sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari.

Isaac Mao prediu que el sharisme serà la política de la pròxima superpotència global i que els estats perdran força en favor d’una nova xarxa humana unida pel programari social. Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir amb copyright per a un ús i benefici exclusius.

El sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.
Durant la conferència d’Isaac Mao i posteriorment a la mateixà, s’han produït un diàleg i debat força intensos, tant a la sala de la conferència com virtualment a Twitter (portant l’esdeveniment a èsser Trending-topic a Espanya).
La visió de Sharisme d’Isaac Mao ha suscitat controversia i ha despertat tanta admiració com dubtes i preguntes entre els assistents (realitat possible o utopia? és sostenible un model econòmic basat en el sharisme? com potenciar el sharisme i foer-lo viable en una època de crisi i problemes econòmics?).

Tot i el ventall d’opinions generades, el sharisme de Mao ha despertat un sentiment en molts dels assitents: la possibilitat de canvi i de portar la societat cap a nous models de convivència i intercanvi del coneixement, tant a nivell public com a nivell empresarial; un model basat en la capacitat de les persones per compartir de forma lliure, més enllà dels interessos econòmics que planen avui en dia sobre les idees (propietat intelectual) i que eviten la seva propagació, evolució, i retorn a la societat amb valor afegit.

Fonts de documentació :

divendres, 9 de desembre del 2011

Orientacions per al desenvolupament educatiu de les TIC

La integració plena de les tecnologies TIC en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d’innovació i gestió del canvi que afecta, d’una banda, tots els seus integrants i, de l’altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu, organitzatiu i tecnològic.
Amb aquesta planificació, els centres:
· Assignen responsabilitats compartides en la gestió de la tecnologia en el centre.
· Concreten les necessitats d'assessorament i formació.
· Defineixen indicadors per al desplegament i la inserció de les TIC en els àmbits educatius, administratius i comunicatius.
· Fan el seguiment i l'avaluació dels usos curriculars de les TAC.
· Defineixen les prioritats per a la dotació dels recursos tecnològics.
· Estableixen la presència del centre a Internet (portal del centre, plataforma virtual).
La coordinació TAC del centre ha de respondre, davant de la direcció, de les funcions que se li assignin al centre en relació amb les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement, entre les quals cal assegurar-ne les següents:
· Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar els professors per a la seva implantació, així com orientar-los sobre la formació en TAC, d’acord amb el suport dels serveis educatius de la zona.
· Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.
· Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC del centre.
· Assessorar l’equip directiu, els professors i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economicoadministratives.
· Aquelles altres que el director/a del centre li encomani en relació amb els recursos TIC disponibles.
El tipus de coordinació TAC ha de quedar reflectit a les normes d’organització i funcionament del centre. En qualsevol cas, la direcció del centre ha de vetllar perquè:
· S’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir el que estableix l’art. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
· El centre disposi de la llicència d’ús per a tot el programari i els continguts digitals que s’utilitzi en cadascun dels ordinadors del centre.
· La pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al Programa d’Identificació Visual, de la Generalitat de Catalunya.
· S’apliquin al web del centre criteris d’accessibilitat.
· Es tinguin en compte les mesures d'ús segur i responsable de les TIC.
· Els materials digitals difosos pel centre i accessibles en línia siguin respectuosos amb els drets d’autor i la llicència d'ús dels diferents elements que els integren (imatges, esquemes, textos, àudio, vídeo, etc.). La publicació de continguts generats al centre mateix que es vulguin compartir i difondre a la xarxa es facilita amb l’adopció de llicències “Creative commons”.
També ha de vetllar pel compliment de la normativa en els usos de la tecnologia de la informació i la comunicació, especialment en allò que s'estableix a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) i a la Llei de propietat intel·lectual (LPI).

Font de documentació : 

dimecres, 7 de desembre del 2011

Concepció de les TAC com a Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement.

Orientacions del Departament d’Educació sobre el Pla TAC de centre
L’objectiu del document titulat “El pla TAC de centre” elaborat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya és el de servir com a ajut a la reflexió i a la planificació del desenvolupament d’un Pla TAC en un centre educatiu. Es tracta d’oferir unes pautes per a una tasca complexa que requereix un enfocament sistèmic i la implicació de tot l’equip docent i el lideratge de l’equip directiu.
La integració de les noves tecnologies en el procés d’ensenyament – aprenentatge és motiu de reflexió en el si del centre educatiu sobre les pràctiques docents i de compartir les visions metodològiques dels docents.
Cal plantejar-se com adaptar les TIC a l’escola per tal que estiguin al servei de l’aprenentatge i el coneixement.
L'objectiu últim d'incorporar les tecnologies a l'escola ha de ser el de facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l'alumnat, la qual cosa requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l'organització i la metodologia.
Cal tenir present que el més rellevant a l'hora d'implementar un Pla TAC de centre hauria de ser sempre el vessant educatiu i no el merament tecnològic i s'hauria de focalitzar en què i com han d'aprendre els alumnes i en quina mesura la tecnologia ajudarà a aquest propòsit.
La Llei d’Educació de Catalunya i el desplegament normatiu de la LOE són un estímul per actualitzar el Projecte educatiu d’un centre per adequar-lo a les noves tecnologies.
La integració plena de les tecnologies en un centre educatiu es pot enfocar com un procés d'innovació i gestió del canvi, que afecta d'una banda tots els seus integrants i, de l'altra, aspectes de funcionament: pedagògic, formatiu, organitzatiu i tecnològic.
És necessari desenvolupar un Pla TAC específic que formi part del Projecte Educatiu del Centre per a dur a terme una integració plena de les tecnologies.
El Pla TAC ha d'establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l'alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica. És també molt important que tothom s'involucri en el desenvolupament del projecte.
La constitució d'una comissió TAC de centre, pot ser un òrgan útil en aquest sentit, ja que es recomana que estigui composat per un membre de l'equip directiu, el coordinador/a TIC del centre i els coordinadors/res de cicles o caps de Departaments. Hi ha aspectes normatius que cal tenir presents perquè són responsabilitat de la direcció. Entre aquests aspectes, cal remarcar-ne alguns:
· Disposar de la llicència d'ús per a tot el programari que s'utilitzi en cadascun del ordinadors del centre.
· Tenir en compte el respecte pels drets d'autoria i els criteris d'accessibilitat en els materials digitals publicats pel centre.
· Vetllar perquè la pàgina web del centre incorpori la identificació gràfica adaptada al Programa d'Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya.
· Vetllar per una correcta aplicació dels principis de la legislació relativa a protecció de dades i la promoció de conductes que preservin els valors que se’n desprenen.
Avui en dia, les tecnologies no són el centre, sinó que el focus és l'aprenentatge de l'alumnat i el que es planteja és en quina mesura les tecnologies poden incidir-hi de forma positiva. No es tracta de completar les classes tradicionals amb alguns exercicis que impliquin l'ús de la tecnologia ni realitzar les mateixes explicacions que es podrien realitzar amb la pissarra tradicional o el llibre de text. En l'actualitat, s'estan duent a terme experiències, com és ara el Projecte 1x1, en què cada alumne/a disposa d'un ordinador portàtil a l'aula de manera que el pot utilitzar de manera sistemàtica com a font d'informació i eina de treball intel·lectual.
Nombrosos estudis assenyalen el professorat com a element clau per a la integració de les tecnologies en les pràctiques educatives i alguns d’aquests han intentat determinar els factors que mediatitzen en forma positiva o negativa l’ús de les tecnologies. Així es parla de barreres de primer o de segon ordre.
Les barreres de primer ordre serien les que no depenen exclusivament del professorat i serien les següents:
1. el grau d’accés als ordinadors, connexions i programari.
2. la disponibilitat de temps per planificar i preparar les activitats instructives amb les tecnologies.
3. el grau d'adequació del suport tècnic i administratiu que el professorat rep per dur a terme aquestes tasques.
Les barreres de segon ordre serien les creences del professorat en relació a:
1. l’ensenyament - aprenentatge.
2. al paper que han de jugar les tecnologies en el procés educatiu.
3. al tipus de pràctiques metodològiques que adopten.
Les barreres de primer ordre són de tipus operatiu i les de segon ordre són bàsicament metodològiques.
En molts casos, bona part del professorat troba dificultats en la inserció curricular de les TAC perquè no encaixen amb la seva manera de plantejar les classes i, en definitiva, amb la seva concepció de l'aprenentatge.
El món digital inclou una gran quantitat de continguts educatius amb característiques sovint diferents dels continguts educatius tradicionals, que cal explorar i conèixer. Internet ens ofereix la possibilitat de portar a la pràctica projectes amb centres d'altres ciutats o països, accedir a portals especialitzats on es poden realitzar simulacions científiques, visionar documentals i pel·lícules, compartir la redacció de documents, mapes interactius,etc.
Per tal de poder treballar còmodament amb els alumnes convé conèixer els recursos digitals existents i poder-los integrar a la programació. Això requereix que el professorat, treballant en equips de cicles, de departaments o d'altres, pugui anar seleccionant i seqüenciant els continguts disponibles.
Convé realitzar la planificació atenent a diferents fases que faciliten la seva implantació :
1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d'acord amb les especificitats del Projecte Educatiu del Centre, la normativa vigent i per a un termini temporal concret.
2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (Tant en l'àmbit curricular, com els usos de gestió, l'organització, etc)
3. Definició dels objectius.
4. Planificació de les prioritats.
5. Identificació dels recursos necessaris.
6. Assignació tasques i responsabilitats als diferents actors.
7. Aplicació del Pla.
8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius.
El Pla TAC ha de ser un document dinàmic que impliqui la seva revisió anual i l'avaluació de tot el Pla en finalitzar el termini que s'havia marcat inicialment. Es pretén que sigui bàsicament pràctic per al centre i el fruit de la seva reflexió entorn a les TAC i que concreti al màxim els diferents aspectes de gestió de la tecnologia. De forma orientativa, se suggereixen els apartats següents:
1. Visió del centre.
2. Objectius a llarg, mitjà i curt termini. On som i cap a on anem pel que fa a:
1.1. Gestió i planificació
1.2. Desenvolupament curricular
1.3. Desenvolupament professional del professorat
1.4. Organització
1.5. Recursos i infraestructures
1.6. Inclusió digital
3. Governança de la tecnologia: responsabilitats.
4. Eines d'avaluació de la implantació del Pla.
A mesura que es vagin documentant d'altres aspectes relatius a les TAC, com ara la seqüenciació curricular de la competència digital, la incorporació de noves estratègies metodològiques en funció de les tecnologies adoptades, o d'altres, s'aniran incorporant en annexos al document inicial.

Font de documentació : 

diumenge, 27 de novembre del 2011

JClic

El JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d’activitats educatives multimèdia, desenvolupades en el llenguatge de programació de Java. Es tracta d’una aplicació de software lliure basada en estàndards oberts que funcionen amb diversos entorns operatius.
Es tracta d’una eina per a la creació d’aplicacions didàctiques multimèdia amb més de 10 anys d’història. Al llarg d’aquests temps, han estat molts els educadors i educadores que l’han utilitzat per crear activitats interactives on es treballen aspectes procedimentals de diverses àrees del currículum.
Està format per quatre mòduls :
  • JClic applet : permet incrustar les activitats JClic en una pàgina Web.
  • JClic player : programa independent que una vegada instal·lat permet realitzar les activitats des del disc dur de l'ordinador sense que sigui necessari estar connectat a Internet.
  • JClic author : és una eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva.
  • JClic reports : modul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.

JClic és una eina d’autor que permet als mestres crear amb facilitat recursos educatius digitals, per tal de que els puguin utilitzar tots els alumnes. JClic permet crear major varietat d’activitats i crear recursos on la seva visualització no està restringida a cap sistema operatiu particular.
Es tracta d’un material d’autoaprenentatge. El material pot ser utilitzat per qualsevol mestre de forma autònoma i també pot servir de base per a la realització d’activitats de formació presencials, semi presencials i a distància, organitzades per qualsevol institució educativa.

Conclusions : El JClic el considero una eina i un recurs molt útil per a emprar amb els alumnes.
Aquest permet crear activitats de qualsevol àrea curricular i, també, crear activitats interdisciplinars.
A més a més, és un recurs que facilita un aprenentatge més dinàmic per als alumnes i això fa que sigui més engrescador i motivador.
Val a dir, però, que tampoc s'ha d'abusar d'aquest recurs ja que, aleshores, els alumnes ho veurien com a quelcom habitual i rutinari i deixaria de ser, per tant, un recurs motivador.
El JClic facilita, també, unir les TIC amb qualsevol àrea curricular i, per tant, crea en els alumnes una visió innovadora referent a les TIC ja que fa que els alumnes no vegin les TIC com una assignatura més anomenada Informàtica, sinó com un recurs per a qualsevol àrea i qualsevol activitat que treballen.

divendres, 11 de novembre del 2011

Les TIC, una eina més a l'aula.

Durant la recerca de notícies per a dur a terme l'actualitat educativa de l'assignatura de Practicum, vaig trobar una notícia del diari de El País on parlava de les TIC com una eina més a l'aula.

Aquesta notícia ve a dir que es considera que les TIC no influeixen, ni positivament ni negativament, envers el fracàs escolar, però que són una eina per l’aprenentatge molt pràctica.
Després de vàries observacions a l’escola de pràctiques, considero que és cert que les TIC són una eina molt útil per a l’aprenentatge dels alumnes i que haurien de ser usades molt més freqüent. Per desgràcia, però, hi manca, també, un interès per part dels mestres a l’hora de formar-se per ser capaços d’emprar les TIC amb els seus alumnes.
En el cas de l’escola en la que realitzo les pràctiques, l’ús de les TIC és molt freqüent, i és un mètode molt pràctic a l’hora de cridar l’atenció dels alumnes. Per a ells, és molt més profitós exemples visuals mitjançant vídeos, per exemple, que no pas explicacions purament teòriques i, tenint aquesta eina molt a la mà avui en dia, considero que val la pena aprofitar-la.
Us adjunto la notícia sencera, per tal de poder-la llegir i reflexionar al respecte : Las TIC son una herramienta más en el aula

dijous, 3 de novembre del 2011

L'aprenentatge significatiu

Durant aquests dies, ens hem dividit en diferents grups i cada grup ha preparat un PREZZI sobre un tema diferent. Al nostre grup ens ha tocat  l'APRENENTATGE SIGNIFICATIU.
P
er tal d'introduir una mica el tema, el terme aprenentatge significatiu fou introduït per David Ausubel (1918-2008) i es contraposa a l’aprenentatge memorístic. Per tal que hi hagi un aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d’haver :
· Assimilació : Vol dir que s’ha d’enganxar a les idees prèvies de l’alumne.
· Acomodació : dins de les estructures mentals.

Vam exposar els prezzi als companys i aquí adjunto el nostre treball : APRENENTATGE SIGNIFICATIU.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Teories de l’aprenentatge i TIC

Teories de l'aprenentatge i aplicacions educatives de les TIC
Com a estudiants de 3r curs en Grau de Magisteri de Primària, ja som bons coneixedors de les teories de l’aprenentatge. Les principals que hem treballat són : el conductisme, el cognitivisme i el constructivisme.
En aquesta entrada al meu bloc, faré menció en com han anat incorporant les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Les TIC aplicades al conductisme


El conductisme es basa principalment en un model lineal de transmissió de coneixements, on el docent és qui dirigeix el procés d'aprenentatge i l'estudiant té un paper passiu.
L'objectiu és que l'alumne aconsegueixi l'aprenentatge a través de conductes seqüencials i repetitives de manera individual.
Es tracta d’un plantejament unidireccional, que no ofereix retroalimentació.

Les primeres aplicacions d'aquesta teoria en l'àmbit de l'educació es basen en l'ensenyament programat (EP) proposat per Skinner.

"Este tipo de enseñanza se desarrolla sobre la base del modelo psicológico de aprendizaje conductista en el cual el alumno es el principal responsable de su propio aprendizaje puesto que no hay la mediación directa de un profesor, quien en algunas ocasiones es catalogado como tecnólogo educativo". 

Pel que fa a les TIC, una aproximació a aquest tipus d'ensenyament es materialitza amb l'aparició de l'ordinador i el llenguatge de programació LOGO, que té en el seu origen una finalitat didàctica on a través de l'ordinador es programen ensenyaments senzills i mecànics. L'ordinador fa de guia per l'alumne i aquest avança sota el mecanisme de l'assaig - error.
A finals de 1980, amb la millora dels recursos tècnics i la incorporació del multimèdia apareixen els programes d'Ensenyament Assistit per Ordinador(EAO). Inicialment aquests programes es centraven principalment en activitats pràctiques basades en la repetició i exercitació automatitzada (jocs didàctics, presentació de continguts amb preguntes i respostes,...).

Urbina, S. en el seu article titulat Informática y teorías del aprendizaje fa una descripció de les avantatges i desavantatges d’aquest tipus de programes.

Un exemple actual el trobem en els Materials Didàctics Multimèdia (MDM), que són materials digitals educatius dissenyats per a facilitar uns aprenentatges específics, amb característiques i funcionalitats que permeten aprofitar multitud de recursos i serveis de la xarxa. Els MDM es poden classificar de diferent manera, segons la seva estructura, concepció sobre l'aprenentatge.


Les TIC aplicades al cognitivisme

El cognitivisme, promou un aprenentatge estructurat on l'alumne pren un paper més actiu. En aquest sentit les TIC incorporen programes de software que es dissenyen incloent materials audiovisuals,gràfics, simulacions,... que permeten desenvolupar les estratègies i capacitats cognitives dels alumnes. Els alumnes interactuen amb el mitjà tecnològic donant-se una relació bidireccional.

Seguint la bibliografia al respecte, Marquès, P. diu: "El cognitivismo [...] basado en las teorías del procesamiento de la información y recogiendo también algunas ideas conductistas (refuerzo, análisis de tareas) y del aprendizaje significativo, [...] pretende dar una explicación más detallada de los procesos de aprendizaje."

Un exemple actual d'aprenentatge significatiu són els simuladors formatius que són recursos multimèdia educatius que faciliten l'adquisició de coneixements mitjançant l'experimentació en entorns que reprodueixen situacions reals. Els alumnes "aprenen fent" i són conscients des de el primer moment de la vinculació del seu aprenentatge amb la realitat.

Les TIC aplicades al constructivisme

L'evolució de la societat del coneixement i la informació porta a un canvi en els paradigmes educatius i apareix el constructivisme com a teoria que es centra en l'aprenentatge centrat en l'alumne. Aquest aprèn de manera individual i compartida dins un context social. Es crea, per tant, una relació de col·laboració.

El Constructivisme es basa en la premissa que cada persona construeix la seva pròpia perspectiva del món que l'envolta a través de les seves pròpies experiències i esquemes mentals desenvolupats. El constructivisme s'enfoca en la preparació del que aprèn per resoldre problemes en condicions ambigües. (Schuman, 1996) "
Marquès, P. destaca les idees de socio-constructivisme de Vigotski que parla de que l'aprenentatge "Tiene lugar conectando con la experiencia personal y el conocimiento base del estudiante y se sitúa en un contexto social donde él construye su propio conocimiento a través de la interacción con otras personas (a menudo con la orientación del docente).".

L’enfocament centrat en l’alumne promou la participació activa de l’estudiant, el treball en equip, la construcció del coneixement d’una forma autònoma i col·laborativa, sempre amb el seguiment i suport del professor.

Amb l'aparició de les TIC aquesta visió es fa més possibilista. Els TIC proporcionen eines (imatges, sons,...) que enriqueixen els aprenentatges, ja sigui a l'aula amb el professor com fora d'ella de manera individual o acompanyada d'altres alumnes.

D'altra banda Internet obre les portes a una connexió directa i continua amb el món. En educació s'introdueix la modalitat e-learning, entesa com un entorn integral d'aprenentatge, en un context virtual en el qual el paper del professor canvia i passa a ser un guia, un tutor que facilita i avalua els aprenentatges de l'alumne, centrant-se en una educació basada en l'alumne.

Tornant al que diu Marquès, P.: "El constructivismo considera que el aprendizaje es una interpretación personal del mundo (el conocimiento no es independiente del alumno), de manera que da sentido a las experiencias que construye cada estudiante. Este conocimiento se consensua con otros, con la sociedad. [...]Esta perspectiva actualmente está presente en muchos materiales didácticos multimedia de todo tipo, especialmente en los no tutoriales.".


En aquest sentit una aproximació actual d'aprenentatge basats en les TIC plantejat sota un enfocament constructivista són les plataformes LMS(Learning Management System), conegudes com a Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge que aporten multitud d'eines al procés educatiu. Principalment són eines de:

- Gestió i distribució de continguts: emmagatzemar-los, organitzar-los, estructurar-los.
- Administració d'usuaris: accés, usabilitat, personalització.
- Comunicació: sincrònica i asincrònica amb taulers, fòrums, correus, xats,...
- Avaluació i seguiment: creació i seguiment de qüestionaris de diferents tipus.


Com a exemple més representatiu d'una aplicació LMS destacaria la plataforma Moodle, la filosofia de la qual es basa en el constructivisme. Com a principals característiques :
· És una aplicació web de codi lliure que els educadors poden utilitzar per crear llocs d'aprenentatge efectiu en línia.
· Permet incorporar materials de diferent format (text, vídeo).
· Permet crear interactivitat entre alumnes i professors (debats)
· Inclou eines de comunicació social (xats, fòrums).
En els darrers anys, amb l'evolució de les TIC i d'Internet, emergeixen nous recursos que potencien el constructivisme social, parlem de la Web 2.0.

La seva aportació en els processos d'aprenentatge està significant una revolució en la manera d'aprendre. Quan les xarxes socials entren en l'àmbit educatiu es promou un aprenentatge compartit, entre iguals. Tots formen part del procés, els docents i els alumnes, fomentant una relació de participació.

La presentació següent fa un recorregut per les principals característiques de la Web 2.0 i les seves aplicacions educatives: Blogs, Wikis, Podcast, GoogleApps,... finalitzant amb una perspectiva de futur que incorpora conceptes com Web 3.0, escenaris 3D, ...que fa pensar en una orientació futura cap a un paradigma cada vegada més proper, el connectivisme.


Fonts de documentació :
http://teoriesaprenentatgeitic.wikispaces.com/5.+Aplicacions+TIC
http://recursosdidactics.wordpress.com/metodologies/teories-de-laprenentatge/
http://usticmodul3.wikispaces.com/Cognitivisme
http://www.wikilearning.com/monografia/aproximaciones_teoricas_a_la_tecnologia_educativa-conductismo_la_ensenanza_programada/24060-6
http://peremarques.pangea.org/funcion.htm